Publicat 15/02/2019 17:48

Una onada de manifestacions exigeix la renúncia del president d'Haití

Manifestantes en las protestas del miércoles contra el Gobierno de Haití
REUTERS / JEANTY JUNIOR AUGUSTIN

MADRID, 15 febr. (EUROPA PRESS) -

Haití fa més d'una setmana que est immers en un període d'inestabilitat derivat d'una onada de manifestacions convocades per forar la renúncia del president del país del Carib, Jovenel Mose, unes mobilitzacions que han derivat en greus incidents violents: s'han cremat diversos comeros a la capital del país i a la ciutat de Petit Goave i han tingut lloc diversos morts per trets de bala.

Aquesta onada de protestes contra el mandatari haiti va comenar el 7 de febrer i aquestes són algunes de les claus per entendre-la:

Quin és l'origen de les mobilitzacions?

El detonant de les protestes és la publicació d'un informe a finals de gener del Tribunal de Comptes sobre el desviament d'uns 2.000 milions de dlars de Petrocaribe, un programa de Veneuela per ajudar el desenvolupament d'Haití oferint-li petroli a baixos preus. Segons Radio Metropole, el document denuncia que una empresa encapalada per Jovenel Mose es va quedar amb els fons d'un contracte per a la construcció de carreteres que mai no va arribar a signar-se.

A més, l'informe assenyala diversos casos de malversació de fons de Petrocaribe d'alts crrecs del Govern haiti durant l'etapa de Michel Martelly a la Presidncia. Martelly va ser qui va triar Mose com a candidat del seu partit a les eleccions presidencials del 2016, els comicis que van portar al poder l'actual mandatari. Els detractors de Mose mantenen que el mandatari no ha fet prou per processar els responsables de la malversació de fons durant l'etapa de Martelly.

En quin context sorgeixen les protestes?

La publicació de l'informe arriba en un moment especialment delicat pels haitians, que han patit un augment de la inflació del 15 per cent des que Mose va assumir el crrec de president haiti, el febrer del 2017, en un país marcat per la pobresa i la manca de recursos econmics.

Mose va guanyar les eleccions presidencials el novembre del 2016 després de prometre als haitians que hi hauria "menjar al plat de tothom" i "diners a les butxaques de tothom", una frase que ara recorden els mitjans locals per contextualitzar el malestar dels ciutadans que s'han mobilitzat per exigir la renúncia del mandatari.

Qu exigeixen els manifestants?

Els manifestants, que es mobilitzen des del 7 de febrer a la capital del país, Port-au-Prince, i en altres ciutats, exigeixen que Mose presenti la seva dimissió per l'escndol del desviament de fons de Petrocaribe.

Entre els líders polítics opositors hi ha una divisió d'opinions, perqu alguns senadors i diputats defensen una renúncia immediata del president haiti i la conformació d'un govern transitori i d'altres advoquen perqu el president del Senat assumeixi de manera provisional la Presidncia del país.

Quin és el balan de l'onada de protestes violentes?

L'onada de protestes, que ha derivat en greus incidents violents (s'han cremat i saquejat diversos comeros i també s'han fet atacs contra una cadena de televisió i contra la seu d'un tribunal local), ha deixat un balan d'almenys set morts i centenars de ferits, segons la premsa haitiana.

L'oposició eleva el balan a prop de 50 morts i centenars de ferits. En les protestes d'aquest dimecres hi va morir un manifestant per un tret de bala, sense que s'hagi aclarit qui va disparar en contra seva.

Quina és la resposta del Govern?

El president d'Haití, Jovenel Mose, havia mantingut el silenci sobre les manifestacions contra el Govern fins aquest dijous, quan, en una declaració de televisió, ha fet una crida a impulsar un dileg nacional i s'ha negat a dimitir i ha rebutjat conformar un govern interí, com li demanen des de l'oposició.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés