Macron lamenta la mort de l'expresident que "va transformar França" amb el seu mandat
MADRID, 3 des. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de França Valéry Giscard s'ha mort a última hora d'aquest dimecres als 94 anys a causa del coronavirus a la propietat que tenia a la comuna d'Authon, al departament de Loir i Cher, segons ha informat el seu entorn, que ha afegit que estava "envoltat de la seva família".
Giscard estava hospitalitzat des del 17 de novembre a causa d'una "insuficiència cardíaca", tal com ha recordat el diari 'Le Figaro'. En aquest sentit, "el seu estat de salut s'havia deteriorat i es va morir a causa de la covid-19", segons ha confirmat el seu entorn familiar.
Al setembre, ja havien hospitalitzat l'exmandatari per "una lleu infecció als pulmons". Anteriorment havia ingressat diverses vegades a l'hospital per sotmetre's a diverses angioplàsties.
"D'acord amb els seus desitjos, el funeral es durà a terme en la més estricta privadesa familiar", segons detalla el seu entorn en un comunicat a la premsa.
L'actual president francès, Emmanuel Macron, ha donat aquest dimecres a la nit les seves condolences per la mort de Giscard, que "va transformar França" durant el seu mandat de set anys, segons ha valorat el president en un comunicat a l'Elisi.
"Les direccions que va donar a França continuen guiant els nostres passos. Serf de l'Estat, polític del progrés i la llibertat, la seva mort és un dol per a la nació francesa", ha lamentat Macron en el document.
François Hollande, el seu antecessor en el càrrec, també ha lamentat la mort de Giscard, que ha considerat "un estadista que va prendre la decisió d'obrir-se al món" en un comunicat a la premsa francesa, mentre que la líder del partit Agrupació Nacional, Marine Le Pen ha qualificat Giscard d'"artífex de noves llibertats públiques" i també ha donat les seves condolences a través de Twitter.
Giscard, que va ser elegit president el 1974, va fer una de les seves últimes aparicions públiques el 30 de setembre del 2019, quan va assistir al funeral a París de Jacques Chirac, que va ser el seu primer ministre del 1974 a 1976.
EUROPEISTA I DEFENSOR D'"UNA SOCIETAT LIBERAL AVANÇADA"
L'excap de l'Estat francès només tenia 48 anys quan va accedir a l'Elisi, va derrotar François Mitterrand i va esdevenir el president més jove de França quan va ser elegit. De família burgesa, va ser nomenat secretari d'Estat de Finances i després va encapçalar el Ministeri d'Economia i Finances dues vegades, la primera del 1962 al 1966 i posteriorment del 1969 al 1974.
Durant la seva presidència, Giscard va apostar per una "societat liberal avançada", i entre les mesures més destacables de la seva legislatura hi ha la reducció de la majoria d'edat dels 21 als 18 anys, la despenalització de l'avortament, l'aprovació del divorci per mutu acord i l'ampliació del dret de remissió al Consell Constitucional.
Malgrat que moltes de les seves reformes van tenir un marcat caràcter social, en matèria d'immigració va ser més conservador i va endurir la legislació, mentre que en matèria de política internacional va tenir un paper decisiu en la creació del Consell Europeu, perquè va proposar articular-lo i, amb el suport del canceller alemany d'aleshores, Helmut Schmidt, van aconseguir que finalment es creés.
D'altra banda, el seu govern també va patir desacords, perquè la relació inestable amb el seu primer ministre Jacques Chirac va acabar provocant la dimissió del segon el 1976, i posteriorment Giscard va nomenar Raymond Barre.
Tot i això, Giscard va haver de fer front des del Govern la crisi econòmica que va sorgir després de la crisi del petroli del 1973, per la qual cosa va haver de fer front a l'augment de la inflació i de l'atur.
També economista, va perdre les eleccions contra Mitterrand el 1981. No obstant això, no va deixar la vida política i entre el 1984 i 1989 va ser diputat del partit Unió per a la Democràcia Francesa (UDF) per Puy-de-Dôme i entre el 1986 i 2004, president del consell regional alvernès. També va ser eurodiputat al Parlament Europeu des del 1989 i el 2003 va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa.
Europeista convençut, el 2001 va assumir el comandament de la Convenció per a Europa i va ser responsable de redactar una Constitució europea, que seria rebutjada per referèndum.
