El Museu de Montserrat aflora la relació íntima de Maria Girona i Ràfols com un "equilibri possible"

Aprofundeix en el seu vincle personal i artístic i reivindica la pintora

El Museu de Montserrat aflora la relació íntima de Maria Girona i Ràfols com un "equilibri possible"
9 de novembre de 2018 EUROPA PRESS

MONISTROL DE MONTSERRAT (BARCELONA), 9 Nov. (EUROPA PRESS) -

El Museu de Montserrat ha tret a la llum aspectes inèdits de la relació personal i artística de la parella Maria Girona i Albert Ràfols Casamada en una exposició que mostra l'"equilibri possible" de tots dos artistes, que situa al mateix nivell sense deixar a l'ombra la pintora.

Ho ha explicat Bernat Puigdollers, comissari de la mostra, que obrirà portes aquest dissabte i que es podrà visitar fins al 5 de maig, i que mostra un centenar de pintures que reafirmen la tesi del seu intercanvi cultural i evolució artística, que en el cas de Ràfols va derivar cap a l'abstracció, mentre que Girona es va mantenir en la figuració.

Alguns han vist de manera negativa que la trajectòria de Girona no prengués els camins de l'abstracció, si bé el comissari ha defensat que, lluny d'infravalorar-la, reafirma la "personalitat" de l'artista de negar-se a prendre aquest rumb que va imperar en la segona meitat del segle XX.

L'exposició vol ser una reivindicació de la figura de la pintora Maria Girona, considerada clau en la renovació de l'art de la postguerra, i que es va vendre més que Ràfols durant els anys 40 i 50, però que després va perdre presència pública, malgrat seguir pintant en els límits de la figuració.

"CONTEXT DIFÍCIL I POC ESTIMULANT"

Tant Girona com Ràfols Casamada es van formar durant els primers anys 40 i es van enfrontar a un "context difícil i poc estimulant" del primer franquisme, contra el qual van lluitar juntament amb altres artistes de la seva generació per dinamitzar-lo i construir un ambient cultural modern i més lliure.

L'exposició aprofundeix en algunes de les iniciatives més rellevants de la seva trajectòria artística, com la fundació del grup 'Els Vuit', sense oblidar fets vitals comuns com el viatge d'estudis a París el 1950, becat per l'Institut Francès o els seus estius a Calceit i Cadaqués.

INICIS ARTÍSTICS

El recorregut aprofundeix en els seus inicis artístics i una vida en comú dedicada a l'art, fins ara inexplorats i presenta una majoria d'obres inèdites, fruit d'una investigació de més de dos anys que es plasma al catàleg de la mostra.

La joia de la corona és la sala d'afinitats i divergències en què el comissari contraposa obres de Girona i de Ràfols que comparteixen elements formals, malgrat comptar amb llenguatges pictòrics molt diferents, com passa en la plasmació d'un edifici, una posta de sol o un paisatge marítim.

OBRES "ÍNTIMAMENT UNIDES"

Malgrat que aparentment són oposades i divergents, estan "íntimament unides", com ressalta el comissari, que teixeix una exposició que contraposa el món íntim i el món públic de tots dos artistes, que ha considerat exponents continguts de la modernitat, pel seu talent tímid i introvertit.

La mostra fa parada en nou àmbits artístics, que arrenquen amb els antecedents artístics de tots dos artistes, que procedien de famílies benestants i properes a l'àmbit artístic: l'avi de Ràfols era fotògraf i el pare era pintor, mentre que Girona era filla d'un arquitecte i neboda d'un pintor.

La Fundació Ràfols Casamada Marina Girona, la Fundació Bassat, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, la Fundació Escola Eina, l'Espai Subirachs, l'Espai Guinovart d'Agramunt, la Galeria Joan Prats i la Galeria Roger Viñuela han prestat obres, a més d'alguns particulars.

Contador