8 de febrer de 2019

El Macba assegura que ampliar el CAP Raval actual és 16 mesos més ràpid que fer-ho a la Misericòrdia

Un informe del Col·legi d'Enginyers català assegura que no és nociva la subestació elèctrica a Terenci Moix

El Macba assegura que ampliar el CAP Raval actual és 16 mesos més ràpid que fer-ho a la Misericòrdia
EUROPA PRESS

BARCELONA, 8 Febr. (EUROPA PRESS) -

La Fundació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) i la plataforma +Macba +Cultura han defensat que ampliar l'actual CAP Raval Nord de manera annexa a l'edifici on es troba és més barat i 16 mesos més ràpid que traslladar-lo a la Capella de la Misericòrdia, sense que la subestació elèctrica que hi ha sota l'ambulatori sigui nociva, segons un informe del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.

En roda de premsa aquest divendres, el portaveu de la plataforma +Macba +Cultura, Joan Antón Maragall, ha afirmat que per sortir d'aquest "debat trist" són necessàries certituds i opinions tècnicament fonamentades, per la qual cosa van encarregar a un equip d'arquitectes que revisessin la proposta d'ampliar el CAP a l'edifici del dispensari antituberculós.

El Servei Català de la Salut (CatSalut) va rebutjar aquesta opció perquè considerava que comportaria més temps: "Hem pogut demostrar tècnicament que no és veritat. Executar l'ampliació a l'actual ubicació és 16 mesos més breu que fer el CAP a la Misericòrdia", on caldria apuntalar tota una façana, entre d'altres procediments.

Sobre la subestació elèctrica que hi ha sota la ubicació on es faria una eventual ampliació del CAP Raval, i que el CatSalut veu negativa, des de la fundació i la plataforma van demanar un dictamen al Col·legi d'Enginyers, que conclou que aquest equipament "no té efectes diferencials rellevants sobre les activitats públiques o privades" sempre que es compleixin les normatives.

Maragall ha explicat que segons el col·legi, "els valors de radiació electromagnètica, que és el que preocupa, mesurats en les subestacions d'aquestes característiques estan entre 2 i 4 microtesles", mentre que el valor que es considera acceptable com a màxim és de 100 microtesles.

"A més, diu que el valor d'emissió electromagnètica d'aquesta subcentral és pràcticament igual que la que es produeix en un entorn domèstic", ha afegit, per la qual cosa no existeix aquesta amenaça que al·leguen.

SUBESTACIONS SOTA UNIVERSITATS

Paral·lelament, s'han dirigit aquesta setmana a la Direcció general d'Energia de la Generalitat per preguntar quantes subestacions elèctriques amb les mateixes característiques com la que hi ha sota el CAP Raval hi ha a Barcelona i on se situen, i els han facilitat informació sobre 15 subestacions.

Han comprovat que moltes d'elles són al costat d'edificis de veïns, mentre que n'hi ha una sota un geriàtric al carrer Vilà i Vilà i dues molt a prop d'espais amb estudiants --una dins del recinte de l'Escola Industrial i una altra a prop del campus de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)--: "Compte amb posar èmfasi en aquesta qüestió, perquè genera molta inquietud", ha alertat.

La proposta d'ampliació al dispensari ha estat revisada per dos arquitectes de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i dos de la Internacional de catalunya (UIC), i el líder de l'estudi, Jordi Ros ha alertat que per adaptar la Capella a un CAP haurien de fer-se grans intervencions, mentre que "preservar sempre és més econòmic".

Han proposat ampliar el CAP Raval en un edifici adjacent que doni a la plaça Terenci Moix, que albergui les consultes, i es destini el dispensari a altres usos --com per a magatzem, formació i espais per al personal--, perquè a més dinamitzaria per al barri una plaça que veuen actualment com una cosa deprimida.

La proposta, que han enviat al CatSalut, incorpora documents tècnics i un estudi de mobilitat, que defensa que arribar amb cotxe o ambulància a la Capella comportaria "fer més volta", mentre que l'antic dispensari antituberculosos connecta directament amb la ronda de Sant Antoni.

CAPELLA DEL SEGLE XVI

Ha considerat que "molt probablement, avui dia aquesta capella no s'hauria descatalogat", i estaria protegida, i ha posat com exemple que durant les olimpíades del 1992 es van derrocar construccions que actualment es conservarien, com algunes naus industrials de Poble Nou, perquè la societat en el seu conjunt s'ha fet més sensible sobre el patrimoni.

Es tracta d'una capella del segle XVI que ofereix "unes possibilitats urbanes notabilíssimes", que si albergués l'ampliació del Macba podria connectar el seu pati amb el carrer Montalegre, i oferiria una permeabilitat urbana molt desitjable, i ha demanat que es tingui misericòrdia per a la capella.

Si bé el CatSalut estudia diverses opcions per a la Capella, com derrocar-la totalment o parcialment, o bé ampliar-la amb una crugia, creuen que la seva remodelació s'adecua més a equipaments de tipus cultural, a més de ser més costosa la intervenció per destinar-la a salut.

"UN CAP IMPECABLE"

La presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, ha defensat que aquesta proposta mostra que "hi ha possibilitats de fer un CAP impecable, el millor per al Raval", davant la qual cosa demanen que no hi hagi cap precipitació, i ha recordat que compten amb un fons Feder de 5,5 milions per ampliar-lo a la capella que es perdria si s'ampliés a un altre espai.

Maragall ha afirmat que "ara com ara, l'única opció seriosa, clara i fonamentada, jurídicament, tècnicament i econòmicament és la de la Capella de la Misericòrdia", i ha defensat que volen que es pugui dur a terme sense que afecti la indispensable millora dels equipaments assistencials, que veuen compatible.

Contador

Més llegides