El II Congrés Català de Pobresa Energètica demana més incidència política en el preu de l'energia

"Les legislacions actuals són invitacions a contaminar i arraconar les renovables"

El II Congrés Català de Pobresa Energètica demana més incidència política en el preu de l'energia
9 de novembre de 2018 EUROPA PRESS

BARCELONA, 9 Nov. (EUROPA PRESS) -

El II Congrés Català de Pobresa Energètica a Barcelona ha reclamat més incidència política per influir en el preu de l'energia a Espanya, "un dels més cars a Europa", que està generant l'endeutament de famílies vulnerables i menys consum d'altres necessitats bàsiques com l'alimentació i la roba.

En un comunicat aquest dijous, el congrés --que se celebra a les Cotxeres de Sants de Barcelona-- ha alertat que les persones més vulnerables energèticament són les llars 'monoparentals', ancians, persones nouvingudes i sense estudis secundaris, i que al món rural "la vulnerabilitat energètica és més invisible".

Els participants al congrés han destacat la necessitat que les administracions públiques promoguin les energies renovables, i el referent en política energètica a Espanya Javier García Breva ha observat: "Les legislacions actuals són invitacions a contaminar i arraconar les renovables".

L'han organitzat els Ajuntaments de Barcelona, Badalona i Sabadell (Barcelona); la Diputació de Barcelona; l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l'Associació Catalana de Municipis (ACM), la Taula del Tercer Sector, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l'Associació Ecoserveis.

FRONT COMÚ

Aquest dijous, representants d'entitats i municipis van alertar al congrés que les empreses energètiques "estan incomplint" la llei catalana contra la pobresa energètica i van reiterar a la Generalitat la petició que pressioni per obligar-los a signar convenis per assumir el deute de les famílies vulnerables.

En declaracions als mitjans, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va afirmar: "Interpel·lem la Generalitat perquè s'obligui a aquestes companyies a asseure's i a assumir la seva corresponsabilitat", com recull la llei i com van reclamar juntament amb el Govern de Catalunya fa dos anys, sense que hi hagi hagut resposta per part de les empreses.

Des de Barcelona s'han evitat 10.000 corts de subministraments en gairebé dos anys i s'han atès 50.000 persones en els punts d'assessorament energètic, va explicar, i va instar l'Estat a "canviar la regulació" perquè reculli que es tracta d'un dret fonamental, un canvi de paradigma que ha permès a Catalunya aquesta llei.

NO PAGAR AMB FONS PÚBLICS

La portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano, veu que hi ha una falta de transparència com a conseqüència que és un sector privatitzat, i va afirmar: "Reclamem que aquests deutes no es paguin amb fons públics mentre hi ha un sistema en què les empreses estan fent negocis multimilionaris amb drets fonamentals".

La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, va lamentar que les empreses elèctriques i de gas no volen acollir-se a la llei i rebutgen aportar diners a fons perduts --com sí que han fet les d'aigua--, i ha qualificat d'"incomprensible" que no assumeixin aquest deute de famílies vulnerables quan tenen més de 1.400 milions d'euros de beneficis anuals.

El regidor d'Acció Social de l'Ajuntament de Sabadell, Gabriel Fernández, va dir: "Exigim als responsables polítics de tots els nivells que ens ajudin a exigir que les elèctriques donin una resposta", perquè han rebutjat fins i tot asseure's a parlar, va lamentar, i va indicar que el seu municipi no paga el deute per obligar-los d'aquesta manera a negociar.

Contador