Creu que fora de períodes electorals "es permet una certa discrecionalitat en l'actuació pública".
BARCELONA, 18 jul. (EUROPA PRESS) -
La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat admetre a trmit la querella d'un particular contra l'alcaldessa de Vic (Barcelona) i diputada de JxCat al Parlament, Anna Erra, per difondre missatges independentistes per la megafonia pública.
Segons ha informat el TSJC, la sala s'ha declarat competent sobre aquest cas perqu la querellada és diputada al Parlament, per inadmet la querella en no observar que l'alcaldessa cometés els delictes de prevaricació i malversació.
La querella, impulsada per un particular i de la qual la Fiscalia va informar favorablement, se centra en la decisió de l'alcaldessa de difondre diriament per la megafonia municipal a les 20 hores entre el juliol i l'11 de setembre del 2018 un missatge a favor de la independncia de Catalunya.
En concret, el missatge reclamava: "No normalitzem una situació d'excepcionalitat i urgncia nacional. Recordem cada dia que hi ha presos polítics i exiliats. No ens desviem del nostre objectiu, la independncia de Catalunya".
En la interlocutria, recollida per Europa Press, el TSJC considera que difondre missatges per megafonia no compromet cap despesa pública ni imposa obligacions o crregues específiques als vens del municipi ni implica cap contractació amb la Corporació ni suposa la difusió d'un missatge illícit en si mateix.
Per tot aix, no percep que comporti "un resultat material injust", com exigeix la jurisprudncia per configurar el delicte de prevaricació.
Així mateix, assenyala que "el contingut material del missatge --com el del fet de penjar un lla groc o una pancarta reivindicativa al balcó de l'Ajuntament no pot considerar-se delictiu en si mateix, per la qual cosa tampoc es pot dir que impliqui arbitrarietat".
Per al tribunal, tampoc no hi ha un delicte de malversació de cabals públics perqu no descriu que la conducta denunciada hagi suposat la destrucció o depreciació d'aquestes mesures en les finalitats públiques.
En l'escrit, la sala recorda que, fora dels períodes electorals, en els quals les administracions estan especialment obligades a exercir la neutralitat i objectivitat més absolutes, "permet certa discrecionalitat en l'actuació pública".
