9 de octubre de 2019

El TS redueix notablement les condemnes per als vuit joves d'Altsasu

El TS redueix notablement les condemnes per als vuit joves d'Altsasu
POOL

MADRID, 9 Oct. (EUROPA PRESS) -

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha rebaixat de manera notable les condemnes que l'Audiència Nacional va imposar als vuit joves d'Altsasu (Navarra) implicats en l'agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles, respectivament, la matinada del 15 d'octubre del 2016. Les penes queden reduïdes a 9 anys i mig de presó la més alta i a any i mig de presó la més baixa.

La sentència de l'Audiència Nacional va dictar condemnes d'entre 13 i 2 anys de presó per delictes d'atemptat contra agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces, tot i que no se'ls va penar per delictes de terrorisme que sí que apareixien en els escrits d'acusació de la Fiscalia tant en primera instància com en apel·lació.

Tres dels acusats, Jokin Unamuno, Ohian Arnaz i Adur Ramírez, els quals tenen ara les condemnes més altes -9 anys i mig de presó el primer i 8 anys i mig els altres dos- ja han complert 1.046 dies de presó.

La reducció de penes, que s'argumenta en una àmplia resolució que s'estén fins a 449 pàgines, es deu a la no aplicació de l'agreujant de discriminació ni a la d'abús de superioritat en el cas del delicte d'atemptat contra l'autoritat, així com a la supressió a dos dels acusats d'algun dels delictes de lesions per falta de proves pels quals havien estat inicialment condemnats.

No obstant això, la sentència continua sent condemnatòria perquè el Suprem creu que ha existit prova suficient i vàlida de les agressions i lesions físiques i psicològiques que han provocat a les víctimes, per condemnar per delictes d'atemptat contra agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. La resolució no ha estat unànime i dos magistrats signen un vot particular favorable per mantenir l'agreujant de discriminació.

A més, el tribunal ratifica les responsabilitats civils pel dany psicològic i moral a les víctimes així com per les lesions físiques.

Així, la sentència considera que ha existit prova suficient i vàlida per mantenir les condemnes per delictes d'atemptat contra agents, lesions, desordres públics i amenaces, excepte en dues condemnes per delictes de lesions de l'acusat Aratz Urrizola -li imposen 4 anys i dos mesos de presó -i una altra pel mateix delicte d'Iñaki Abad -condemnat a 3 anys i 6 mesos-.

PENES INDIVIDUALITZADES

Les pena més alta és la d'Ohian Arnanz Ciordia. El condemnen a 9 anys i mig de presó per un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig); tres delictes de lesions amb concurrència de l'agreujant d'abús de superioritat (2 anys per a cadascun); i delicte de desordres públics (1 any). La Sala d'Apel·lació de l'Audiència Nacional l'havia condemnat a 13 anys.

El segueixen Jokin Unamuno Goicoetxea i Adur Ramírez de Alda Pozueta. Els condemnen en ferm 8 anys i mig de presó a cadascun per un delicte d'atemptat contra agents en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig); i tres delictes de lesions amb agreujant d'abús de superioritat (2 anys per cadascun). L'Audiència els va condemnar tots dos a 12 anys de presó.

A Jon Ander Cob Amilibia i Julen Goicoechea Larraza els imposen 7 anys i mig de presó a cadascun per un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat (2 anys i mig) i tres delictes de lesions amb l'agreujant d'abús de superioritat (1 any i 8 mesos per cada delicte). Venien condemnats per l'Audiència a 9 anys de presó cadascun.

Han condemnat Aratz Urrizola Ortigosa a 4 anys i 2 mesos de presó per un delicte d'atemptat contra els agents de l'autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i 6 mesos) i un delicte de lesions amb l'agreujant d'abús de superioritat (1 any i 8 mesos). L'Audiència el va condemnar a 9 anys.

Quant a Iñaki Abad Olea: 3 anys i 6 mesos de presó per un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig) i desordres públics (1 any). La Sala d'Apel·lació de l'Audiència el va condemnar a 6 anys, en rebaixar una condemna inicial de 10 anys de presó que li va imposar el tribunal d'instància.

Finalment, l'única condemnada que actualment es troba en llibertat, Ainara Urquijo Goicoetxea, és condemnada 1 any i 6 mesos de presó per delictes de desordres públics (1 any) i amenaces (6 mesos). Va ser condemnada per l'Audiència a 2 anys de presó.

"MOTIVACIÓ ABJECTA" PERÒ SENSE AGREUJANT

Els fets provats "són execrables i reflecteixen una motivació abjecta quan l'agressió es va produir en constatar que les víctimes eren membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat", segons la sentència, que afegeix que aquesta "motivació preponderant dels acusats va emanar de la pertinença o relació de part de les víctimes amb el cos de la Guàrdia Civil".

No obstant això, aquest aspecte suposa l'esmena en la tipicitat del delicte d'atemptat, i aplicar per aquest motiu l'agreujant de discriminació suposaria condemnar pel mateix fet vulnerant el principi 'non bis in ídem'. És a dir, que el fet que fossin guàrdies civils ja s'ha tingut en compte per conformar la tipicitat del delicte d'atemptat.

A més, el fet provat en la sentència de l'Audiència és concís i no descriu una situació de discriminació, ni la ideologia, així com tampoc no s'estableix una comparació entre situacions desiguals sobre les quals fundar la discriminació, ni conté una definició o expressió de la situació objectiva de desigualtat derivada d'una ideologia. Per això, el fet provat no permet l'aplicació de la circumstància d'agreujament.

Els magistrats indiquen que el legislador, en incloure com a agreujament un contingut propi del dret antidiscriminatori, atorga protecció a les persones vinculades a col·lectius discriminats que estan en desavantatge d'un desenvolupament en llibertat de la seva vida i evita que pugui patir una situació de discriminació per la simple pertinença a un col·lectiu minoritari i vulnerable. No és el cas del que va passar a Altsasu.

Finalment, el Suprem també retira l'agreujant d'abús de superioritat amb relació als delictes d'atemptats a agents, perquè no cal aplicar aquest agreujant en el delicte. I ho manté en els delictes de lesions.

Contador

Més llegides