9 de abril de 2019

El tribunal del procés recorda a la JEC que la sala no té competència sobre el debat que demana Sànchez a la presó

Afirma que no li incumbeix vetllar per la regulació de l'activitat electoral i tampoc fixar un règim penitenciari

El tribunal del procés recorda a la JEC que la sala no té competència sobre el debat que demana Sànchez a la presó
ÓSCAR J.BARROSO/EUROPA PRESS - ARCHIVO

MADRID, 9 Abr. (EUROPA PRESS) -

La sala que jutja el procés independentista al Tribunal Suprem ha dictat una providència aquest dimarts en la qual assenyala la seva manca de competència en la qüestió que li ha remès la Junta Electoral Central (JEC) sobre la celebració d'un debat electoral a la presó de Soto de Real (Madrid) que sol·licita el candidat al Congrés per JxCat Jordi Sànchez, expresident de l'ANC.

Conclou que d'acord amb la Constitució i la Llei General Penitenciària "no competeix a l'òrgan jurisdiccional vetllar pels principis que determinen la regulació de l'activitat electoral" i tampoc li incumbeix la fixació d'un determinat règim penitenciari.

En la providència dictada pels set membres de la sala s'explica breument que el debat que ha sol·licitat el líder social que s'asseu al banc dels acusats no és un acte que afecti una possible incomunicació judicial --que no s'ha acordat per la sala-- ni suposa una excarceració del centre penitenciari.

Tot i això "sense perjudici de la competència atribuïda a l'Administració Electoral per vetllar per la vigència dels principis que regeixen el desenvolupament del procés electoral", afegeixen els magistrats en la providència, que acorden comunicar a la JEC.

SIGNEN TAMBÉ ELS JUTGES DE LA JEC

Es dona la circumstància que dos dels magistrats que signen aquesta providència, Luciano Varela i Ana Ferrer --designats per sorteig-- també formen part de la Junta Electoral Central, si bé s'absenten de la junta quan en l'ordre del dia s'inclouen assumptes que puguin tenir a veure amb la causa contra els líders independentistes del procés com és en aquest cas.

A la sala encara li queda pendent resoldre si els cinc polítics independentistes presos que formen part de diverses candidatures per a les eleccions generals del proper 28A poden sortir en llibertat per participar en campanya, tal com han sol·licitat les seves defenses.

Es tracta de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, dels exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i del mateix Sànchez, els qui van sol·licitar la setmana passada al tribunal que els excarceri perquè puguin participar en la campanya electoral, un cop van ser declarats oficialment candidats al Congrés i al Senat (en el cas de Romeva) en les llistes d'ERC i JxCat.

Respecte a aquestes llibertats, fonts de la sala han assenyalat a Europa Press que el més probable és que la resolució es doni a conèixer durant els propers dies atès que ja s'ha trasllat a la Fiscalia, i després de conèixer aquesta opinió es resoldrà.

Les sol·licituds d'excarceració es van presentar l'endemà que el BOE publiqués el 2 d'abril la llista oficial de candidats als comicis, perquè segons el parer de les defenses el manteniment de la mesura cautelar de presó provisional començarà a afectar els drets de participació política des del proper dia 12, data d'inici d'una campanya en la qual no podrien participar.

PROPOSEN REGISTRES DOMICILIARIS

Com a alternatives a la presó, les defenses proposen la limitació dels moviments dels seus clients a la comunitat autònoma o al terme municipal de Madrid, complementada amb controls telemàtics o policials, o fins i tot el seu arrest domiciliari controlat, de manera que puguin participar en activitats de campanya electoral.

El Tribunal que presideix Manuel Marchena haurà de decidir llavors si excarcera els candidats i si ho fa, si manté o no la mesura de presó per als altres quatre encausats a la presó que no es presenten en els comicis del 28A: Carme Forcadell, Meritxell Borràs, Jordi Cuixart i Joaquim Forn.

Amb independència de la decisió que adopti la sala, quan els candidats surtin elegits podria produir-se una nova bateria de peticions de les defenses, que podrien sol·licitar que se'ls deixi sortir per poder acudir al Congrés i poder jurar o prometre el seu acatament a la Constitució --encara que sigui utilitzant la fórmula 'per imperatiu legal'-- i adquirir així formalment la seva condició de diputats.