Creu que vulnerar drets de diputats és un "atac" als drets de tot el poble de Catalunya
BARCELONA, 15 (EUROPA PRESS)
El president del Parlament, Roger Torrent, ha denunciat aquest divendres el jutge instructor de la causa pel procés sobiranista, Pablo Llarena, i tres magistrats més de la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem per presumptes delictes contra els drets fonamentals dels diputats a la presó i a l'estranger, detenció il·legal, obstrucció al funcionament de la cambra i prevaricació judicial.
En la denúncia, que s'ha presentat el matí d'aquest divendres al registre del Tribunal Suprem dirigida a la Sala Segona, se sosté que en mantenir a la presó preventiva els polítics sobiranistes s'estan cometent delictes contra els drets fonamentals, recordant que els parlamentaris gaudeixen d'immunitat, per la qual cosa haurien d'haver estat alliberats en ser triats el 21-D.
Considera que mantenir-los a la presó suposa un "atac contra la divisió de poders, l'autogovern i l'autonomia parlamentària" ja que el Parlament té autonomia organitzativa i inviolabilitat en l'exercici de les seves funcions, entre les quals està investir el president de la Generalitat sense interferències de cap altre òrgan.
"La limitació dels drets dels diputats no violenta únicament els seus drets subjectius, i constitueix un atac contra la institució que presideixo, sinó també contra els drets de tot el poble de Catalunya, que han vist limitats els seus drets de representació política en no permetre's als triats exercir el seu mandat parlamentari", defensa Torrent en la denúncia.
La denúncia es formula per un delicte de detenció il·legal de l'article 167 o del 530 del Codi Penal, un delicte de trencament de la inviolabilitat d'una Assemblea legislativa d'una comunitat autònoma de l'article 499 i 500, un delicte d'impedir l'exercici dels drets cívics de l'article 542 i prevaricació judicial, de l'article 446.
"PLANTEJAMENTS EXTRAPROCESALS"
Concretament, es dirigeix contra Llarena i els magistrats Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro per suposadament alterar amb les seves decisions "la garantia d'imparcialitat i independència judicial com a pas previ a irrogar un tractament judicial desfavorable envers els diputats del Parlament", vulnerant els seus drets processals i fonamentals amb plantejaments extraprocesals, segons el text.
Atribueix a aquests magistrats la "sistemàtica i reiterada infracció dels principis d'objectivitat i d'imparcialitat" que hauran d'instruir i jutjar un procediment amb evident repercussió i arrelada política, afegeix.
A més, expressa que alguns raonaments dels magistrats denunciats en les seves actuacions "són indiciariament reveladors d'una consciència d'antijuridicitat, en introduir valoracions extrajurídiques i clarament polítiques", com, per exemple, la interpretació del desassossec que segons ells sentiria més de la meitat de la població catalana i la pràctica totalitat de la població espanyola, relata la denúncia.
L'escrit recorda que el 24 d'abril, la Mesa del Parlament va acordar emprendre accions penals per les responsabilitats dels magistrats de la Sala Penal del Tribunal Suprem en impedir "el normal funcionament de la Cambra en relació amb el procés d'investidura del president de la Generalitat".
QUATRE CANDIDATS
Torrent constata que el 30 de gener va proposar com a candidat a la Presidència de la Generalitat el diputat de JxCat Carles Puigdemont, i davant la impossibilitat d'investir-lo, successivament va proposar Jordi Sànchez (a la presó preventiva); Jordi Turull (va ingressar a la presó provisional després de la primera votació en el Parlament) i de nou Jordi Sànchez.
Destaca que tots aquests candidats a la Presidència gaudien de la plenitud dels seus drets polítics, ja que "tots ells s'havien pogut presentar a les eleccions al Parlament del 21 de desembre del 2017, i havien adquirit la plena condició de diputat".
Sobre l'intent d'investidura de Puigdemont, Torrent defensa que Pablo Llarena va actuar de forma "arbitrària i abusiva perquè utilitza les eines processals al seu abast atenent únicament a criteris de caràcter discrecional", en haver retirat i activat les euroordres en funció del context.
