Assegura que va donar "ordres expresses" de no autoritzar les despeses per l'1-O
BARCELONA, 16 gen. (EUROPA PRESS) -
La defensa de l'exconseller Santi Vila ha allegat que, des de l'inici fins al final de la seva carrera política, el seu posicionament "sempre va ser el de promoure accions polítiques de consens, contrries a les estratgies unilaterals", en l'escrit de defensa pel judici que se celebrar al Tribunal Suprem (TS) pel procés sobiranista.
En el document, recollit per Europa Press, els advocats Pau Molins i Juan Segarra també asseguren que l'exconseller --que va dimitir un dia abans de la declaració d'independncia del Parlament del 27 d'octubre del 2017 i est acusat de malversació i desobedincia-- té un ideari polític basat en el dileg i que va actuar en la creena que l'acció política del Govern era per "donar compliment a un compromís adquirit i en resposta al sentiment ciutad existent".
Insisteixen que Vila tenia el "convenciment que es trobaria una solució política dialogada al conflicte sorgit entre tots dos Governs, l'Autonmic i l'Estatal", context en el qual, com a membre collegiat del Govern presidit per Carles Puigdemont, va signar la convocatria de l'1-O.
Els lletrats també detallen que la suspensió de la Llei i el Decret del referndum dictada pel Tribunal Constitucional (TC) "va provocar que immediatament es produís l'acord entre els membres" del Govern catal de no dur a terme accions ni contractacions públiques que suposessin destinar diners públics a la celebració de la votació.
I asseguren que Vila, llavors conseller d'Empresa i Coneixement, "va donar ordres expresses al seu Departament de no autoritzar cap contractació, despesa o pagament públic relacionat amb l'organització i/o celebració del Referndum".
Ni la Conselleria d'Empresa i Coneixement dirigida per Vila ni collectivament el Govern de Catalunya "van dur a terme cap despesa encaminada a l'organització i celebració del referndum", sosté la defensa de l'exconseller, que afegeix que la consulta de l'1-O es va celebrar sense ser finanada amb diners públics.
INTERVENCIÓ ECONMICA DE LA GENERALITAT
Els lletrats recorden que "la tresoreria i la gestió de pagaments de la Generalitat de Catalunya es trobava materialment intervinguda pel Ministeri d'Hisenda des del 17 de juliol del 2017" i que aquest Ministeri va certificar que no va haver-hi cap despesa pública en el referndum.
La defensa de Vila demana com a testimonis la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal; l'ex-secretari general d'Empresa i Coneixement Pau Villria; l'exdirector de Serveis del Departament Josep Sol, i la directora general de Contractació de la Generalitat, Merc Corretja.
A més, sollicita que s'aportin al TS les diligncies instrudes pel Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, "sent el procediment d'on provenen la totalitat de les actuacions de la present causa referents al supsit de delicte de malversació".
Allega que aquestes diligncies generen indefensió i vulneren el dret a la defensa, perqu no van poder intervenir en el procediment d'Instrucció 13 perqu no eren part processal.
