13 de febrer de 2019

Santi Vila advoca per la reconciliació i que el TS no agreugi el "problema"

Santi Vila advoca per la reconciliació i que el TS no agreugi el "problema"
EUROPA PRESS - ARCHIVO

BARCELONA, 13 Febr. (EUROPA PRESS) -

L'exconseller Santi Vila ha advocat aquest dimecres per la necessitat que els polítics treballin per a la reconciliació, les llibertats i el progrés per a tothom i que el Tribunal Suprem, que el jutja a ell i 11 acusats per l'1-O, "formi part de la solució i no agreugi el problema".

En un article a 'La Vanguardia' recollit per Europa Press, ha assegurat que Espanya ha guanyat el repte de la modernitat, però perquè el seu "èxit" es projecti d'ara endavant ha de regenerar els consensos bàsics al voltant d'un projecte i uns valors compartits per tothom.

Per a Vila, aquests consensos s'han trencat i no és just demanar a la Justícia que els restauri perquè, en la seva opinió, ni és la seva missió ni tenen els instruments adequats per fer-ho.

"N'hi haurà prou amb que, amb les seves decisions, el tribunal formi part de la solució i no agreugi el problema. Perquè demanar al Suprem que resolgui el problema català és com demanar al millor dels traumatòlegs que operi una ortodòncia", ha sostingut.

Mentrestant, ha afegit, seria bo que els polítics resintonitzassin amb la societat "que ha fet possible les Rosalía, els Ponzano i Jorge Juan" i no cessessin en la seva obstinació a sembrar noves llavors de reconciliació, llibertats i progrés.

En la seva opinió, d'això depèn que el dia de l'inici del judici sigui "una data negra en la història d'Espanya, o un moment refundacional".

Segons l'exconseller, la transició i la Constitució del 1978 van ser un exemple per als partidaris de la reconciliació i el consens davant dels que aposten per "les grans victòries i l'escarni".

Així, ha alertat del risc de concedir, 40 anys més tard, un nou protagonisme als diables que van turmentar el país en el passat segons ell: "Com si els uns i els altres haguéssim emmalaltit d'amnèsia o revengisme, semblem disposats a creure de nou més en la imposició que en la transacció; en l'imperatiu legal, que en el dubte filosòfic; en el càstig i l'enfrontament, que en el diàleg, la pietat i el perdó".