Proposa que no pugui obrir-se una oficina si rep dos informes desfavorables d'Exteriors
MADRID, 21 oct. (EUROPA PRESS) -
El Grup Popular ha registrat al Congrés una proposició per reformar la Llei de l'Acció i el Servei Exterior de l'Estat, aprovada el 2014 amb José Manuel García-Margallo com a ministre d'Exteriors, amb la finalitat de facilitar el tancament de les anomenades 'ambaixades' catalanes, o de qualsevol altra comunitat autònoma, o impedir la seva obertura si no s'ajusta a la "unitat d'acció" a l'exterior.
El text, al que ha tingut accés Europa Press, justifica la necessitat de la reforma en què l'actual llei es basa "en la confiança" que cap actor autonòmic faria servir les seves competències o les excediria per perjudicar l'interès d'Espanya o per no respectar la Constitució.
Així, els 'populars' proposen afegir a l'article 12, el que obliga les comunitats autònomes a informar al Ministeri Exteriors abans d'obrir una oficina "de promoció exterior", un article 12 bis perquè quan les oficines incompleixin qualsevol disposició d'aquesta llei, per envair competències de l'Estat o per no respectar els principis de l'Acció Exterior, l'Estat pugui requerir el seu tancament.
Si aquest no es produeix, l'Estat pot reclamar-ho davant la jurisdicció contenciós-administrativa i en la demanda que interposi l'Advocacia del Govern central a instàncies del Ministeri d'Afers exteriors "se sol·licitarà en tot cas la mesura cautelar del cessament de l'activitat de manera immediata".
Els objectius d'aquesta proposta de reforma ja els hi va avançar aquesta setmana al ministre d'Exteriors, Josep Borrell, la portaveu 'popular' en la Comissió Mixta per a la UE, Concepción de Santa Ana.
Fins ara, el Govern del PSOE el que ha fet ha estat recórrer davant la jurisdicció contenciós-administrativa la reobertura de les oficines de la Generalitat a l'exterior que van quedar tancades per l'article 155, perquè el Govern no va informar al Ministeri amb l'antelació suficient perquè emetés l'informe preceptiu.
En la seva proposta, el PP proposa també una via perquè aquestes oficines no puguin obrir-se. En concret, a l'article 12, recull la possibilitat que l'informe sigui negatiu, encara que en aquest cas ha de ser motivat.
Si això succeeix, la comunitat autònoma en qüestió ha de presentar una nova proposta d'obertura "adaptada" al que reclami l'informe, però si s'emet un segon informe desfavorable, no es podrà establir l'oficina.
LA PROMOCIÓ DE LA CONSTITUCIÓ, OBJECTIU DE LA POLÍTICA EXTERIOR
En total, la proposta 'popular' inclou reformes en una dotzena d'articles, sobretot, per incloure entre les finalitats de l'acció exterior espanyola la promoció dels valors constitucionals, la defensa de la Justícia espanyola a l'exterior i la defensa internacional dels Cossos i Forces de Seguretat Espanyoles.
Així, la seva intenció és que la llista d'"objectius de la política exterior d'Espanya" estigui encapçalada per "la promoció d'Espanya com a Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la justícia, llibertat, igualtat i pluralisme polític" i per "la defensa dels interessos polítics, socials i econòmics d'Espanya a l'exterior".
DEFENSAR LA INDEPENDÈNCIA JUDICIAL
El PP també vol posar per escrit que "l'Acció Exterior en matèria de justícia en tot cas comprendrà la defensa de la independència judicial i la Justícia espanyola", una mesura possiblement inspirada per la reivindicació dels 'populars' que es doni suport al jutge Pablo Llarena, instructor de la causa del 'procés', davant la causa que està en estudi en un tribunal belga.
En la mateixa línia, proposa deixar clar que "l'Acció Exterior en matèria d'interior en tot cas comprendrà la promoció de la imatge i defensa de la tasca de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat com a referent internacional de professionalitat i servei públic per a la seguretat".
El PP també reclama que en les tasques de promoció de la imatge d'Espanya a l'exterior es tinguin en compte en tot cas "la defensa de la Constitució i els valors superiors de l'ordenament jurídic, així com els principis de l'Estat social i democràtic de Dret, l'unitat d'Espanya i la sobirania nacional".
Finalment, proposa posar per escrit mecanismes més estrictes de coordinació entre l'acció exterior de l'Estat i de les comunitats autònomes, inclòs, per exemple, que quan una proposta autonòmica o local no sigui integrada en l'Estratègia d'Acció Exterior no pugui "desenvolupar-se en programes o accions a nivell autonòmic o local de manera independent".
