El cap de la Guàrdia Civil assenyala Antoni Molons com el "tal Toni" que trucava per encarregar la publicitat del referèndum
MADRID, 19 (EUROPA PRESS)
Un agent de la Guàrdia Civil que va participar en la detenció de Josep María Jové, qui va ser 'número dos' d'Oriol Junqueras, el 20 de setembre del 2017 ha assenyalat directament Jordi Sànchez, expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), com el causant de la decisió que l'investigat no fos traslladat al seu despatx a la Conselleria d'Economia on aquell dia es duia a terme un escorcoll. "El meu superior em va informar que Sànchez havia dit que no permetria l'accés de cap vehicle i comitiva", ha afirmat.
Segons ha manifestat aquest agent a preguntes del fiscal Javier Zaragoza, després de concloure l'escorcoll al domicili de Jové es va posar en contacte amb el cap del seu grup perquè la intenció era traslladar el detingut a la conselleria, amb la finalitat que fos present durant l'escorcoll del seu despatx.
El testimoni, cap de la Guàrdia Civil i en funcions de policia judicial, ha indicat que va estar-se tot el matí a casa de Jové, perquè l'escorcoll va acabar al migdia però la comitiva judicial no va poder sortir de seguida a causa de la quantitat de gent que s'havia concentrat a les portes del domicili, fins i tot gent amb tractors que protestava per l'actuació judicial.
Mentre esperava que arribessin reforços per poder sortir --fet que no es va produir fins a les tres de la tarda--, va mantenir diferents contactes telefònics amb el tinent que s'havia desplegat a la Conselleria d'Economia per avisar-lo que havien d'anar-hi per portar el detingut a l'escorcoll. No obstant això, el superior el va advertir de la quantitat de gent que s'estava concentrant a les portes de l'edifici, per la qual cosa veia impossible entrar.
Segons el testimoni, l'últim contacte va ser quan el tinent li va explicar que Jordi Sànchez havia informat que no permetria l'arribada de la comitiva, per la qual cosa finalment van renunciar d'acudir-hi, raó per la qual Jové no va poder ser present durant l'escorcoll del seu despatx.
El testimoni ha relatat tots els detalls de la detenció de Jové, que es va produir quan l'exdirigent català viatjava del seu domicili cap a Barcelona aquell 20 de setembre del 2017. Entre d'altres, l'arribada al domicili --amb Jové ja detingut--, on l'exsecretari d'Economia i Hisenda va ser saludat per un individu que va resultar ser Isaac Peraire, sots-secretari general d'organització interna d'ERC.
CINC TELÈFONS CONFISCATS A JOVÉ
El guàrdia civil també ha apuntat que en el moment de la seva detenció es van intervenir tres telèfons mòbils a Jové, si bé durant l'escorcoll a l'habitatge, on hi havia l'esposa de Jové i el germà d'aquest, els agents en van confiscar dos més. També es van emportar dos ordinadors, tres llapis de memòria, dues agendes moleskine i el document Enfocats.
Aquest document, que constitueix una de les proves clau dels escrits d'acusació en aquesta causa i també en la que s'instrueix al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Jové, estava enquadernat amb una espiral, "per la qual cosa no es podia ficar ni treure res" del quadernet. En el seu interior es podien llegir, en una primera anàlisi, dades sobre el referèndum "i testaferros d'ERC", per la qual cosa els agents van decidir incloure'l en les actuacions.
Mentre es produïa l'escorcoll, que es va allargar fins al migdia, diverses persones es van anar aglutinant a les portes del domicili i cridaven consignes en català com "votarem", "independència" i "fora les forces d'ocupació", per la qual cosa va decidir demanar un dispositiu de guàrdies civils que els assegurés la sortida.
El grup va arribar tocades les dues de la tarda i en aquell moment, amb Jové ja dins del cotxe, un grup de persones es van asseure a terra i impedien que el vehicle policial es mogués. En aquell moment es va trucar als Mossos per demanar ajuda encara que, quan ho van sentir els individus que protestaven van decidir desistir i van dir que no permetrien que fossin mossos qui els obliguessin a aixecar-se.
A més de la detenció de Jové, aquest cap va participar en altres importants escorcolls, concretament en el de la central d'Unipost a l'Hospitalet, la seu del Diplocat i el domicili d'Antoni Molons, exsecretari de Difusió Institucional de la Generalitat. Pel que fa a aquest últim, ha demostrat que pot ser el "tal Toni" que hauria trucat al dissenyador gràfic Enric Vidal perquè redimensionés cartells de publicitat del referèndum.
A través de la informació facilitada per Vidal en un dels escorcolls, els investigadors van esbrinar que el telèfon del "tal Toni" va ser contractat per Molons, per la qual cosa es van presentar a casa seva i hi van trobar les cartolines de les quals s'extreuen les targetes SIM dels telèfons, totes dues de prepagament. Des d'un d'aquests mòbils, trobat a l'habitació de la filla de l'exsecretari de Difusió, va contactar amb el dissenyador, a qui va donar també un altre aparell perquè li truqués quan ho necessités.
DISCUSSIÓ AMB LES DEFENSES
La declaració d'aquest testimoni ha estat caracteritzada per les nombroses interrupcions de les defenses, perquè creien que algunes respostes excedien el seu àmbit de coneixement perquè va participar en els equips de policia judicial però no va ser l'instructor dels atestats. El president del tribunal, Manuel Marchena, només ha admès aquelles protestes referides a situacions en les quals el testimoni no va ser present directament, però les ha rebutjat pel que fa a informes que ell ha pogut llegir, perquè "pot opinar sobre els documents que van passar per la unitat operativa sense perjudici que hi hagi altres testimonis més qualificats" per ser els autors d'aquests informes.
A més, l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, s'ha queixat que les defenses no coneixien quin tipus d'informació aportarien els dos testimonis guàrdies civils que han declarat fins ara. No obstant això, aquest plantejament ha estat menyspreat per Marchena, qui ha indicat al lletrat que "donar per fet que els testimonis del judici han hagut de declarar en instrucció" portaria a un altre model de sistema processal, perquè s'estaria "pervertint l'exposició de motius del model" establert pel jurista Manuel Alonso Martínez.
D'altra banda, el cap ha confirmat els escorcolls a Unipost, on es van intervenir targetes censals per a la votació de l'1-O, i al Diplocat, on els agents van confiscar informes redactats pels suposats observadors amb les seves conclusions del dia del referèndum. Segons el guàrdia civil, un informe de la interventora de la Generalitat acredita que el 85% de l'import previst va ser abonat.
El testimoni també ha confirmat la intervenció a les empreses de disseny gràfic a les quals es van encarregar cartells de publicitat, en què no quedava cap dubte que tenien com a finalitat última "potenciar la participació en el referèndum". El mateix ha manifestat de les empreses audiovisuals Carat i Focus Media, i ha afegit que el mateix anunci va ser emès només a TV3.
3,4 MILIONS DEL FONS DE CONTINGÈNCIA
Per a les campanyes publicitàries, l'agent ha assenyalat directament el llavors conseller de Presidència, Jordi Turull, i l'exvicepresident Oriol Junqueras per acudir a un "fons de contingència" de 3,4 milions d'euros. Segons ha assegurat, el primer ho va demanar al segon, llavors responsable d'Hisenda, i que els investigadors així ho van concloure després d'haver vist els correus electrònics que es van intercanviar.
I pel que fa a la campanya de registre de catalans a l'exterior, el guàrdia civil ha explicat que els investigadors van considerar que va poder ser "susceptible d'haver emprat fons públics" per considerar que estava "relacionada amb el referèndum", de manera que van sol·licitar les factures, les quals no havien estat abonades per la Generalitat.
