Prioritzarà "pactes republicans" amb la CUP, els comuns i el PDeCAT com a aliats potencials
BARCELONA, 21 abr. (EUROPA PRESS) -
ERC aspira a presentar en les eleccions municipals de maig de 2019 un "llindar mínim" de 800 llistes, la qual cosa superaria les 715 de 2015 i les 600 de 2011 i constituiria el seu rècord de candidatures en uns comicis locals des de la restauració de la democràcia.
En declaracions a Europa Press, el secretari de Política Municipal del partit, Marc Sanglas, ha defensat que aquesta circumstància evidencia el "procés de creixement" de la formació i l'estructura territorial que ha aconseguit implantar en els últims anys.
Els republicans admeten que els resultats de les eleccions catalanes de desembre de 2017 no van culminar les "expectatives" que s'havien generat --algunes enquestes vaticinaven la seva victòria--, però recorda que van aconseguir més de 900.000 vots i això va constituir en si mateix els seus millors resultats al Parlament.
ERC ja ha engegat la maquinària electoral a un any vista i espera tenir tancats el 26 de maig tots els caps de files de les candidatures de ciutats de més de 25.000 habitants i també de les capitals de comarca: després, començaran a treballar a tancar les llistes globalment.
Sanglas preveu que les eleccions municipals suposin una "sacsejada" important del mapa electoral català, tenint en compte els profunds canvis que ha experimentat el sistema de partits a Catalunya des dels últims comicis locals.
Per exemple, el 2015 el partit més votat va ser CiU, que ja no existeix i per tant, no tornarà a concórrer com a tal, i Cs era llavors una formació amb 9 diputats al Parlament, mentre que ara és el grup amb més escons a la Càmera catalana.
FRAGMENTACIÓ
Sanglas preveu que les grans ciutats catalanes es caracteritzin per la "fragmentació" dels plenaris municipals, amb 7 i 8 partits obtenint representació i deixant molt lluny aquelles majories absolutes que aconseguia en el passat, per exemple el PSC, en municipis metropolitans.
El creixement de Cs, si es produeix, serà a costa de la "feblesa" del PSC i PP, pronostica el republicà, i apunta que davant d'aquest escenari seran molt importants els pactes postelectorals que comencin a dissenyar-se després dels comicis.
ERC prioritzarà els "pactes republicans", la qual cosa significa situar com aliats potencials a partits sobiranistes com la CUP i el PDeCAT, però entre els quals també inclou les llistes dels comuns, malgrat no ser una força independentista.
De fet, en l'actual legislatura local el partit d'Oriol Junqueras ja ha teixit pactes d'aquestes característiques en municipis clau de l'àrea metropolitana barcelonina: a Sabadell i Badalona participen en equips de govern en els quals han d'entendre's amb la CUP i els comuns.
ALIANCES PREELECTORALS
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va proposar diumenge passat que l'independentisme concorregués en llistes unitàries en tants municipis com fos possible i, sobretot, a Barcelona, una oferta de la qual ERC no es mostra molt partidària.
Sanglas recorda que el seu partit sempre ha estat partidari d'anar en llistes separades perquè genera la capacitat de "arribar a més gent" i seduir més sectors ideològics, i esgrimeix que ERC i el PDeCAT van aconseguir més escons presentant-se per separat al Parlament el 2017, que junts en les de 2015 --66 escons (32 i 34) pels 62 d'JxSí--.
Amb aquestes 800 llistes els republicans cerquen consolidar-se com una de les forces importants del panorama polític català, malgrat que el partit travessa per un dels seus moments més complicats: té el seu líder, Oriol Junqueras, empresonat i a la seva secretària general, Marta Rovira, residint a Suïssa.
Sanglas apunta que la tendència al creixement era anterior a aquest context, i afegeix que la situació de Junqueras i Rovira ha generat una "solidaritat" cap al partit apropant nous militants al projecte republicà, la qual cosa ha enfortit les estructures locals.
ERC prefereix no fer vaticinis sobre els resultats, el 2015 va aconseguir més de 2.300 regidors i mig milió de vots, i esgrimeix que fins que no hi hagi "un Govern constituït i certa calma" és molt difícil fer pronòstics electorals.
