Compensar si s'amplia per la Ricarda i demana un debat sobre el futur de la infraestructura
BARCELONA, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
El president d'Aena, Maurici Lucena, ha sostingut que la futura terminal satllit de l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat "tindr sentit" si també s'augmenta el nombre d'operacions que realitza, la qual cosa requereix una reconfiguració de les pistes o l'ampliació d'una d'elles.
Ho ha dit aquest dijous en la sessió inaugural del cicle 'Infraestructures i mobilitat per una Barcelona de segle XXI' del Cercle d'Economia, moderada pel seu president, Javier Faus, i el director territoral de BBVA Catalunya, Xavier Llinares.
Lucena ha apostat per que l'Aeroport de Barcelona es pugui convertir així en un 'hub' internacional de primer nivell, com els de Heathrow (el Regne Unit), el Charles de Gaulle (Frana) i Atlanta (els Estats Units), pel que ha assegurat que la infraestructura ja té potencialitats per aconseguir-ho.
Ha rebutjat que es pugui aconseguir aquest 'hub' sumant l'operativa de diversos aeroports, amb el de Girona i Reus, sinó que s'ha de fer acceptant la certesa tcnica que cal ampliar la capacitat del Prat: "Els 'hubs' són un aeroport".
En la ponncia, que ha portat com a títol 'El 'hub' internacional de Barcelona, eina per al desenvolupament sostenible de Catalunya', Lucena ha defensat que per augmentar la capacitat aria del Prat hi ha dues opcions: utilitzar les pistes d'una manera "més eficient", usant les dues pistes per aterrar i enlairar, o ampliar la pista que es troba al costat mar en 500 metres.
Lucena ha remarcat que el desenvolupament de l'Aeroport de Barcelona amb la terminal satllit, que es preveu que estigui acabada el 2026, "es produir si i només si" es fa en parallel amb el del costat aire, alertant que actualment només es realitzen unes 80 operacions per hora i s'hauria d'arribar a les 90.
"No hi ha més opcions", ha asseverat Lucena i ha indicat que, si no es prenen decisions ja, l'Aeroport de Barcelona arribar a la seva mxima capacitat en 2026, amb 55 milions de passatgers --va registrar 52,7 milions d'usuaris en 2019--, i perdr fora com a motor econmic per a la ciutat i Catalunya.
A la ponncia han assistit la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera; l'expresident de la Generalitat, José Montilla; els exalcaldes de Barcelona Joan Clos i Jordi Hereu; el delegat especial de l'Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, i el president de CaixaBank, Jordi Gual.
INCONVENIENTS D'ALLARGAR
Lucena ha exposat que allargar la pista més propera al mar permetr que puguin aterrar i desenganxar avions de més capacitat, que ara només ho poden fer des de la pista muntanya, la qual cosa servir per incrementar el nombre d'operacions.
No obstant aix, ha remarcat que aquesta opció té com a inconvenient que s'envair l'espai protegit de la Ricarda, al Prat de Llobregat (Barcelona), per ha asseverat que oferiran compensacions, en una proporció d'1 a 5, és a dir, "refer" cinc vegades l'impacte ambiental que tindr l'ampliació, la qual cosa ha subratllat que est contemplat en la legislació europea.
Ha assenyalat que allargar la pista mar també suposar reduir la contaminació acústica de l'Aeroport de Barcelona, sobretot per als municipis de Gav i Castelldefels (Barcelona), ja que s'allunyar l'operativa d'aquests.
Lucena ha demanat que els diferents agents públics i privats s'expressin i participin al debat per establir quin és "l'inters públic" sobre el futur de l'Aeroport del Prat i l'economia barcelonina i catalana.
