Diversos emprenedors fan de les 260.000 tones de menjar que es llencen a Catalunya una oportunitat

Diversos emprenedors fan de les 260.000 tones de menjar que es llencen a Catalunya una oportunitat
7 de desembre de 2018 ACN

Iniciatives com la fundació Espigoladors, el supermercat 'Soy comida perfecta' o l'aplicació 'We save eat' mostren que es poden obtenir beneficis reaprofitant aliments

ACN

Barcelona.-Revertir l'excedent de menjar és la raó de ser de diverses iniciatives empresarials que han aconseguit transformar en una oportunitat de negoci i de conscienciació social les 262.000 tones d'aliments que es tiren cada any a Catalunya. Entitats emprenedores com la Fundació Espigoladors que dona fruita i verdura sobrant a entitats socials i en fa conserves; el supermercat 'Soy comida perfecta', que rescata productes "lletjos" que estaven destinats a destruir-se; o l'aplicació 'We save eat' que canalitza l'excedent d'establiments alimentaris, demostren que és possible obtenir un marge econòmic atacant l'arrel del problema. Ara, aquestes iniciatives reclamen ajudes públiques per créixer.

El malbaratament alimentari es pot analitzar des de molts punt de vista. Des d'una vessant social, el terç d'aliments que es perden o es malgasten serien suficient per eradicar la fam a tot el món. Des d'una vessant mediambiental, la sobreproducció i la destrucció d'excedent generen 170 milions de tones equivalents a CO2. Des d'un punt de vista econòmic, costa més de 680 bilions de dòlars als països industrialitzats. 'Espigoladors' que recullen excedents agrícolesAmb aquestes dades i imaginació a la mà, diversos emprenedors catalans s'han fixat en diferents moments de la cadena alimentaria per lluitar contra aquest fenomen. La Fundació Espigoladors és una empresa social que va néixer per resoldre aquesta problemàtica social implicant els pagesos i agricultors del territori. Tenint en compte que el 45% de les fruites i verdures que es produeixen es malbaraten, amb un grup de voluntaris, els 'espigoladors', recullen des de 2014 els excedents agrícoles dels camps d'un centenar d'agricultors del Baix Llobregat, del Maresme, del Vallès i de les Terres de l'Ebre. El 95% del producte 'espigolat' es destina a entitats socials i el 5% restant es transforma en forma de conserves, salses, melmelades, patés de la marca 'es imperfect'. "S'ha de trencar amb el model assistencialista (basats el fet de només rebre) de donació d'aliments. Volem donar visibilitat a un producte que estèticament no és el millor o el que vol el mercat o però és igual de bo i fins i tot millor", ha explicat a l'ACN Carles Guirado, tècnic de projectes i comunicació de la Fundació Espigoladors.Productes "lletjos" a un preu rebaixat al supermercatLes estadístiques diuen que on més es malbarata és a les llars, un 45% cap amunt, després les fàbriques de producció, amb un 39%. Així doncs, la indústria alimentaria centra els esforços d'una altra iniciativa catalana, el supermercat Soy comida perfecta. Des del març passat ven a un preu rebaixat productes "lletjos" que estaven destinats a destruir-se a Castelldefels i a Barcelona, ja que només el 39% de l'excedent es dona a entitats socials. D'aquesta manera, aquell aliment que no es consumirà, gasta una gran quantitat d'energia. "Si el malbaratament alimentari fos un país, seria el tercer en emissions de CO2 a l'atmosfera", ha puntualitzat a l'ACN la directora Desiree Taboada en una entrevista telefònica. "És una oportunitat que ens beneficia a tots: la indústria es lliura d'aquest excedent, les persones poden estalviar en el seu dia a dia i ens evitem fer mal al planeta", ha explicat aquesta emprenedora que, després de deu anys en el sector agroalimentari a Perú, el seu país natal i on va fer el test primari del projecte, va decidir mudar-se a Barcelona.Les restes dels restaurants, a meitat de preuUn altre sector que, en aquest cas, produeix el 14% del malbaratament , és el de la restauració. Veient que entre un 4 i 10 % de tot el que es compra en un restaurant es tira, l'Eva Jorge va decidir crear l'aplicació mòbil We Save Eat, que canalitza l'excedent d'establiments alimentaris, venent els productes que s'anaven a tirar a meitat de preu. Cada tres mesos liquiden tot allò que ha venut cada establiment i els donen els beneficis que els corresponen, menys la comissió pel servei.En un any de vida han aconseguit treballar amb 150 forns, obradors i restaurants, la gran majoria a Barcelona i 10 a Madrid. Tot i la rebuda dels usuaris, que ja es compten en 8.000 registrat i 4.000 habituals, des de We Save Eat posen sobre la taula "la resistència elevada" dels establiments alhora de col·laborar amb ells. "Molts ens diuen que són eficients, que no malbaraten tot i que la sobreproducció existeix sempre", ha apuntat a l'ACN, Daniel Jorge, col·laborador.El malbaratament alimentari passa de tabú a "una veritat incòmode" I és que, tot i els avenços, l'experta en restauració sostenible Isabel Coderch ha explicat a l'ACN que el "primer repte" que hi ha sobre la taula és "parlar sobre el malbaratament alimentari amb tranquil·litat", perquè tot i que "a ningú li agrada dir que llança menjar", tothom ho fa. Per esmenar aquesta situació, Coderch va decidir fundar fa 15 anys una consultora ambiental especialitzada en la restauració col·lectiva, anomenada Te lo sirvo verde. En aquest temps ajudant els negocis de restauració a reduir la seva empremta ambiental, Coderch ha comprovat que "el malbaratament alimentari ha passat de ser un tabú a una veritat incòmode, que es comença a tractar i se'n parla molt". El cas de l'hospital és especialment significatiu Entre els seus clients hi ha l'Hospital d'Andorra, que ha aconseguit salvar de l'abocador unes 40 tones de menjar. "Moltes vegades les solucions no requereixen massa recursos econòmics i no són complicades", ha explicat. "És un tema que no es pot continuar obviant, hi ha obesitat i hi ha fam, d'una banda, estem pagant menjadors socials i l'estem tirant als hospitals. No té sentit, necessitem ser més sostenibles i més eficients", ha reblat. Coderch xifra el malbaratament mèdic en hospitals a l'Estat espanyol al voltant de 600 i 900 grams per pacients i dia. "Si ho multipliques pels 157.000 llits hospitalaris, i tenint en compte una despesa mitja de dos a tres euros al quilo, tens els milers d'euros que està tirant la sanitat pública amb un menjar que ningú consumeix", ha assegurat. En aquest sentit, Coderch ha demanat a les institucions un canvi en l'estratègia alimentària de la restauració col·lectiva, començant per hospitals, presons i centres educatius, que podria començar, per apujar el preu del menú escolar, descartar les safates com a utillatge i fer que l'usuari separi els residus. A més, també ha demanat que s'aprovi una llei del bon samarità, que eximeixi de responsabilitat els establiments que donin menjar. I és que sense aquesta cobertura legal, hi ha moltes reticències per part del sector: "No he aconseguit que cap dels meus clients doni menjar, pot més la por a ser denunciat", ha afegit. Així doncs, Coderch recomana als restauradors que es vinculin a projectes com Nevera Solidaria, Barcelona Comparteix el Menjar o We Save Eat, que canalitzen l'excedent d'aliments.Ajudes públiquesTot i que cada cop n'hi ha més, matisa Jaume Oller, de la cooperativa de treball Tandem Social, a Catalunya hi continua havent "molt poques entitats a Catalunya que tinguin com a raó de ser la lluita contra el malbaratament alimentari perquè "no és un problema que estigui molt socialitzat". És per aquest motiu que els emprenedors que han decidit emprendre aquesta via demanen esforços a les institucions."No hem rebut cap ajuda de cap administració pública", ha lamentat Daniel Jorge de We Save Eat, una iniciativa familiar finançada amb fons particulars. "Necessitem subvencions, ajudes, aliances perquè si no se'ns acabaran els recursos", ha apuntat. En aquest sentit, Guirado, de la Fundació Espigoladors, ha opinat que, tot i que s'han fet passos molt importants per prevenir i reduir el malbaratament alimentari a casa nostra, "s'ha de donar molt més suport a les iniciatives que realment van a l'origen del problema i donar-los una mica més de cobertura i empenta perquè es puguin o bé fer més grans o intentar replicar-se en altres territoris", ha valorat.

Contador