Publicado 20/09/2019 15:16

La comunitat islmica vol construir una mesquita prop del pont de Pardinyes per la Paeria ho considera "inviable"

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

L'Ajuntament sosté que les normes urbanístiques fan "incompatible" que els terrenys puguin acollir el temple i també el fet que estiguin en zona inundable

ACN

Lleida.-La comunitat islmica Ibn Hazm de Lleida ha tancat un acord per a l'adquisició d'uns terrenys agrícoles situats entre el camí de Grenyana i el canal de Sers, prop del pont de Príncep de Viana, per construir-hi una mesquita. La voluntat del collectiu és pagar els 627.000 euros del cost de la finca durant quatre anys amb les aportacions dels fidels. Tot i aix, l'Ajuntament de Lleida considera que l'actual planejament municipal i les normes urbanístiques vigents fan "incompatible" poder ubicar un centre de culte en aquests terrenys, que tenen la consideració de sl rústic, i també pel fet que es troben en zona inundable, segons els informes sobre risc d'inundabilitat de CHE i de l'ACA.

Aquesta comunitat islmica, la més nombrosa de la ciutat de Lleida, ha acordat la compra dels terrenys on pretén construir la mesquita, després d'haver signat un compromís amb el propietari de la finca, segons ha avanat aquest divendres el diari Segre i ha confirmat l'ACN amb el portaveu de la comunitat islmica, Abdellatif Láatabi.Aquest és el primer pas per poder fer realitat un projecte llargament reclamat per la comunitat islmica de la capital del Segri. El portaveu del collectiu ha explicat que han avaluat diferents opcions per ubicar-hi la mesquita de forma definitiva com ara les installacions de l'establiment de bricolatge Bricorama al barri de Pardinyes, recentment tancades. Per, finalment, han optat per la construcció d'una mesquita de nova planta en els terrenys propers al pont de Pardinyes. La Paeria considera "inviable" la construcció d'una mesquita en aquells terrenys El primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Lleida, Toni Postius, ha explicat que d'acord amb el planejament urbanístic de la ciutat "no és viable" la ubicació d'una mesquita en el solar adquirit per la comunitat musulmana, que hi ha entre el camí de Grenyana i el canal de Sers. Postius ha informat que fa mesos es van realitzar consultes a través de regidoria sobre aquest solar i que llavors ja es va comunicar als seus representants dels impediments per acollir un centre de culte, tant pel que respecta a normativa urbanística com per raons de seguretat.Per una part, Postius ha remarcat que el Pla General de la ciutat té catalogat l'indret com a zona rústica, la qual cosa "impedeix" un equipament d'aquestes característiques, segons la planificació urbanística. Per l'altra, el solar es troba ubicat en una zona qualificada d'inundable per la Confederació Hidrogrfica de l'Ebre (CHE) i l'Agncia Catalana de l'Aigua (ACA), per la qual cosa "no hi ha cap possibilitat per part de l'Ajuntament a trobar una solució a la voluntat de la comunitat musulmana".En aquest sentit, el portaveu de la comunitat islmica ha expressat la voluntat de reunir-se amb la Paeria per analitzar el projecte i poder buscar solucions perqu pugui tirar endavant, segons ha explicat a l'ACN. "L'objectiu és poder trobar una solució a un problema de fa vint anys", perqu "aquesta situació de provisionalitat, no pot ser", ha dit Láatabi. Els musulmans no entenen que els terrenys tinguin la consideració d'inundables i afirmen que, amb la informació que han recollit, "la inundació del 1982 no va afectar aquí sinó que va ser més avall" de la ciutat.Una mesquita llargament reivindicada per la comunitat islmica de LleidaLa comunitat islmica Ibn Hazm de Lleida fa anys que busca uns terrenys per construir una mesquita a la capital del Segri. Habitualment porta a terme les seves pregries al palau de Vidre dels Camps Elisis, que lloga a Fira de Lleida, tot i que s'ha de traslladar quan l'edifici ha d'acollir algun tipus de certamen com és el cas de la Fira de Sant Miquel, que tindr lloc del 26 al 29 de setembre. Per aix, aquesta comunitat ha comenat a resar fa uns dies en una carpa installada al barri de Cappont, entre les avingudes Victoriano Muñoz i Josep Tarradellas. La comunitat va obrir el seu primer centre de culte el 1997 al carrer Pau Claris i el 2001 es va traslladar a un local del carrer del Nord. La Paeria va acabar clausurant aquest local el 2010 després de nombroses queixes de vens i d'haver-li imposat diverses sancions per superar l'aforament perms. D'altra banda, l'Ajuntament de Lleida i la comunitat van subscriure el 2007 un conveni perqu els musulmans poguessin construir la mesquita en uns terrenys municipals del polígon El Segre, malgrat que no es va acabar edificant i l'Ajuntament va rescindir l'acord. Des d'aleshores, el collectiu busca una ubicació on poder construir el temple. Cal recordar, per, que Lleida ja compta amb una mesquita, situada en un edifici del carrer Clavell, propera a la plaa Paeria, on hi porta a terme les seves pregries un altre collectiu islmic, tot i que molt més minoritria que la comunitat Ibn Hazm.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés