La doctora Carreras, presidenta del grup d'expertes que assessora la conselleria i cap del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia de Vall d'Hebron, destaca les desigualtats que impacten en els pacients, els professionals i les organitzacions
ACN
Barcelona.-"En les intervencions de prstata, existeix molt de consens a l'hora de cuidar la salut sexual del pacient. Quan a una dona es practica una histerectomia [extirpació de l'úter], ningú pregunta si pot afectar la qualitat de les relacions sexuals ni quin impacte tindr que la vagina quedi eventualment més curta. És un exemple de discriminació de gnere i la mirada és el que permet corregir aquestes desigualtats". La doctora Elena Carreras és la presidenta del Consell Assessor de polítiques de gnere en salut, impulsat per la consellera Alba Vergés. L'objectiu del grup, que uneix expertes de diversos mbits, és actualitzar la prctica clínica i el sistema sanitari amb perspectiva de gnere. En una entrevista amb l'ACN, la doctora Carreras, cap del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital Vall d'Hebron, es mostra convenuda que la mirada de gnere ser una revolució en salut: "Ha de ser-ho. I ara és el moment!".
Pot la medicina, una cincia, implicar desigualtats de gnere? "La cincia té biaixos de gnere, i tant, i el que est bé és descobrir-los per aplicar els mtodes que permetran eliminar-los", respon la doctora Carreras en una entrevista amb l'ACN per parlar de la filosofia del consell assessor que presideix, constitut el maig. "Aquesta idea enllaa amb la visió de gnere en recerca. No es tracta tant que els investigadors siguin homes i dones de forma paritria, sinó on es destinen els diners i qu s'investiga. Per exemple, es podria investigar més en cefalees, que afecten més les dones que els homes". Fins ara, en polítiques en salut, la valoració econmica ha anat per davant; el següent pas ha de ser incorporar la visió de gnere, diu la doctora Carreras."Els beneficis que aporta la perspectiva de gnere són tan grans i afecten tant a tothom que tornar a les velles prctiques es fa complicat, afortunadament", afirma, per deixar clar: "Hi ha un tpic que cal trencar. Aplicar polítiques de gnere en salut no és només afavorir la salut de les dones, sinó la de tothom". Infart o depressió, malalties amb crregues de gnereLa doctora Carreras destaca que les desigualtats de gnere en salut impacten no només entre els professionals o les organitzacions sanitries, sinó també en els pacients. "És possible que davant d'una pressió al pit, en un home es pensi més en una malaltia cardíaca i en una dona, en ansietat. Aquest és un biaix que s'ha de corregir. Evidentment per als pacients, per també per als professionals", afirma. Precisament fa pocs mesos es va presentar un estudi liderat pel Servei de Cardiologia de Vall d'Hebron, que concloa que la taxa de mortalitat en les dones amb infart és del 18% i en els homes, del 9%; una diferncia que s'atribueix sobretot al fet que les dones tarden més a acudir al sistema sanitari i aguanten més uns símptomes, que, moltes vegades, es confonen amb altres causes i es minimitzen.La depressió és una altra malaltia que carrega diferncies de gnere. "És més fcil arribar al diagnstic de la depressió en una dona i comenar abans el tractament, mentre que en els homes es tarda més a diagnosticar i aix té inconvenients per als pacients", assenyala. Endometriosi i vaginisme, malalties invisibilitzadesL'endometriosi és segurament l'exemple més clar de les malalties que només afecten les dones i que durant molts anys han estat patides en solitud. "Hem trencat un gran tpic, que és que la regla fa mal. La regla pot molestar, sobretot el primer dia, quan es produeix una gran alliberació de prostaglandina, per no és normal que sigui molt dolorosa. Afortunadament ja ho estem considerant una malaltia i no un caprici de la dona", subratlla la doctora Carreras, que també presideix la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia. La doctora Carreras parla d'una altra malaltia de l'mbit ginecolgic que encara s'ha de rescatar del silenci. És el vaginisme, una contractura de la musculatura al voltant de la vagina que dificulta o impossibilita les relacions sexuals amb penetració, o fins i tot la introducció d'un tampó. "Durant molt de temps hi hem donat un tractament psicolgic: si pateixes vaginisme, segur que tens un trauma. Aquest no és l'enfocament. Li hem de treure la crrega de culpabilitat", recalca. El missatge és clar: "Hem posat nom i cara a l'endometriosi, ara toca fer-ho amb el vaginisme. Trobarem que és més freqüent del que ens pensem. Saber-ne la incidncia real seria una bona manera de comenar".Parts i menopausa, menys medicalitzacióCom ha pogut condicionar que durant dcades la majoria de gineclegs hagin estat homes en el tractament de malalties o processos específics de les dones?: "Em sembla que ha afectat en moltes coses. En general amb una tendncia excessiva a la medicalització en processos en qu potser no era tan necessria. La menopausa n'és un exemple clar", assenyala Carreras, escollida millor ginecloga de l'Estat el 2015, segons l'edició espanyola de la revista 'Forbes'. "Quan van sortir les terpies hormonals substitutives, el tractament de la menopausa va ser escandalosament inadequat perqu semblava que perseguíssim l'eterna joventut. Per suposat que s'han de tractar els fogots quan són invalidants, per un fogot de tant en tant, s'ha de tractar? Hem d'avanar en la despatologització de la menopausa", raona. La doctora Carreras també parla dels parts: "En obstetrícia, ara es parla de 'violncia obsttrica'. És un terme que a mi em costa bastant [d'acceptar], per puc entendre que s'ha medicalitzat molt el part amb un punt de poc respecte al que la dona desitja". "Fa un segle l'objectiu era que la mare no es morís en el part i, després, va passar a ser-ho que la criatura nasqués esplndidament bé de salut. Ara ens toca cuidar la part emocional sense sotmetre la gestació a cap risc", assenyala. Referncies en llocs de direccióCom en moltes professions, el sostre de vidre és una realitat en l'mbit de la salut. "El nombre de crrecs que ocupen les dones és molt baix respecte al percentatge de dones de l'organització. Per qu les dones no accedeixen als comandaments? La resposta no és senzilla. No és només pel tema de la criana. També influeix, per no crec que sigui ni tan sols el motiu principal. Les dones tenim menys models de referncia femenins a l'hora de fixar-nos els límits d'on volem arribar", reflexiona. El terra enganxós també ha estat evident durant dcades. "Venim d'un model en qu el metge era home i la infermera, dona, i amb una relació jerrquica. Aquesta situació est canviant amb la feminització de la professió mdica, per es feminitza més rpid la professió que no pas canvien els models", sospesa la doctora Carreras, que continua: "Estem avanant molt de pressa, per encara tenim molta feina a fer. Els models jerrquics encara es mantenen i per aix és tan important una gestió que afavoreixi la participació ". "Un camí de no retorn"Davant d'aquesta radiografia, ha comenat a treballar el Consell Assessor, format per catorze expertes en perspectiva de gnere de diferents mbits, com medicina, infermeria, biotica, pediatria, mutilació genital femenina, violncia masclista o transsexualitat, amb la voluntat de presentar propostes a curt termini. "La grandesa de la mirada de gnere és que fa aflorar situacions que afecten a tothom. Quan comences a mirar la realitat amb visió de gnere és molt difícil tornar enrere", assegura. Per a la doctora Carreras, incorporar la perspectiva de gnere és un "camí de no retorn".
