13 de febrer de 2019

AMPLIACIÓ:Els advocats voluntaris de Girona critiquen que les dilacions amb la querella de l'1-O "promouen la impunitat" dels agents

Entren una queixa al jutjat instructor reclamant que citi com a investigats els policies i guàrdies civils a qui ja s'ha identificat

ACN

Girona.-Els advocats voluntaris de Girona han criticat que les "gravíssimes" dilacions que arrossega la instrucció de la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O "promouen la impunitat" dels agents. Els advocats han entrat una queixa al jutjat d'instrucció número 2, que és el que porta el cas, reclamant que citi a declarar com a investigats els policies i guàrdies civils a qui ja s'ha identificat. En total són cap a una dotzena. A l'escrit, els advocats subratllen que, gairebé un any després que s'admetés a tràmit la querella, "algunes de les principals diligències encara s'han de practicar". Diuen –literalment- que hi ha una "desídia instructora" i que això suposa "una vulneració flagrant" dels drets humans. De la querella col·lectiva, interposada pels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, també en pengen les 200 denúncies que van interposar els ferits per les càrregues durant el referèndum.

La querella col·lectiva per les càrregues policials de l'1-O es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comandaments i els responsables polítics de l'operatiu. S'hi denuncien tortures, lesions i delictes contra els drets individuals. La querella la van interposar els Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el recolzament dels advocats voluntaris. D'ella també en pengen diverses peces separades –una per a cada col·legi electoral- que és on s'hi incorporen les denúncies dels més de 200 ferits per les càrregues.El maig de l'any passat, el jutjat d'instrucció número 2 va admetre la querella a tràmit. El procés s'ha declarat complex (precisament, per la gran quantitat d'afectats). Però els advocats voluntaris critiquen que ara, pràcticament un any després, la instrucció arrossega "dilacions indegudes absolutament injustificades".Entre aquestes, els advocats posen com a exemple la transcripció de les comunicacions entre els agents de la policia estatal i la Guàrdia Civil. Asseguren que aquelles que van arribar al jutjat no serveixen i són "absolutament inútils", perquè just abans de les càrregues els agents saltaven a canals de comunicació alternatius. I el jutjat -subratllen els advocats- en comptes d'investigar aquests altres canals, allò que ha fet és demanar noves transcripcions i informes als Mossos d'Esquadra sobre aquelles comunicacions que ja se li van aportar.L'escrit de queixa també recull altres exemples d'aquesta "desídia instructora". Per exemple, diu que el jutjat va trigar vuit mesos a tramitar un recurs dels advocats voluntaris. O que quatre mesos després d'haver-ho demanat, encara no ha resolt la demanda de la Generalitat per presentar-se com a acusació popular en la querella per les càrregues de l'1-O. Citar a declararA l'escrit, els advocats reclamen al jutjat que acabi "amb urgència" les "diligències essencials" que encara hi ha pendents. I que sobretot, citi a declarar com a investigats aquells agents a qui els ferits per les càrregues ja han identificat (adjuntant fotografies seves o el número de TIP a les denúncies).En total, hi ha una dotzena de policies i guàrdies civils identificats. Els advocats, per exemple, precisen que se sap la identitat de quatre agents que van carregar al col·legi Bruguera, o d'un altre que ho va fer a l'Ernest Lluch. A més, a la càmera Go Pro que la policia estatal va perdre al col·legi Verd, hi apareix el nom d'un comandament del cos.Els advocats expliquen, però, que el jutjat encara no n'ha citat cap, en espera de practicar la resta de diligències. Per a la portaveu dels advocats, Mònica Tarradellas, les dilacions que viu la querella "allò que fan és promoure la impunitat" dels agents, "perquè és evident que, quants més mesos passin, més difícil serà fer les identificacions".Vulneració de dretsA l'escrit de queixa, els advocats voluntaris critiquen que totes les dilacions "absolutament indegudes" suposen "una vulneració dels drets més fonamentals" dels ferits per les càrregues. Sobretot, tenint en compte que s'han denunciat tortures. Subratllen que no només es vulnera el dret a una tutela judicial efectiva, sinó també la Convenció Europea dels Drets Humans."Hem aportat informes forenses que acrediten que hi va haver lesionats; s'ha de fer una investigació efectiva per uns fets que van ser greus", afirma Tarradellas. Els advocats, a més, també posen de relleu el "doble sedàs" que hi ha hagut amb les causes obertes per l'1-O. Mentre la que es va obrir contra els líders independentistes ja s'està jutjant al Suprem, aquesta querella col·lectiva tot just s'instrueix.Tarradellas creu que, de fet, si hi hagués policies i guàrdies civils investigats "per exercir la violència", això posaria en entredit les tesis de la fiscalia en el procés per l'1-O. "La violència no va ser per part de la ciutadania, sinó en contra seva; i es va exercir de manera injustificada per part dels agents", conclou.

Contador

Més llegides