"Cal revisar la història, corregir-la i reomplir-la perquè hi ha molts buits"
BARCELONA, 14 nov. (EUROPA PRESS) -
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) rellegeix les revolucions culturals "alternatives" que van succeir pels volts del 1968 i mostra amb un centenar d'obres de 41 creadors com l'art es va convertir en un agent de transformació dels valors tradicionals en l'exposició 'Liberxina. Pop i nous comportaments artístics, 1966-1971', que es podrà veure fins al 22 d'abril.
En roda de premsa aquest dimecres, la comissària, Imma Prieto, ha justificat que el títol és el nom simbòlic d'un gas imaginari que provoca que les persones tinguin criteri propi a causa de la pel·lícula 'Liberxina, 90' del cineasta "oblidat" Carlos Duran censurada pel Franquisme i que no va arribar a ser estrenada.
Amb referències al pop, la psicodèlia i l'art conceptual, l'exposició reivindica la dissolució de fronteres artístiques partint d'una època en la qual hi havia una "contaminació positiva" entre totes les disciplines, amb influències del cinema, la música i la fotografia, entre d'altres.
"Cal revisar la història, corregir-la i reomplir-la perquè hi ha molts buits", ha dit Prieto, que ha lamentat que les etiquetes encaixen en una època que res no tenia a veure amb les ciutats de referència per a aquells artistes com París, Londres i Nova York.
Ha reivindicat la necessitat de rellegir l'època de la mà d'espais alternatius al Franquisme, com la casa El Maduixer --de Jordi Galí i Silvia Gubern--, que va albergar exposicions i projeccions i va ser una confluència d'artistes --el Grup del Maduixer-- que realitzava performances, i del que va sorgir la primera obra de videoart de l'Estat.
"LLAVOR" DE LA PROPERA DÈCADA
Van ser protagonistes d'aquesta cultura alternativa l'artista Jordi Galí, les figures Silvia Gubern, Amèlia Riera i Guillem Ramos-Poqui, el dibuixant Enric Sió, i els dissenyadors com Enric Satué, Amèrica Sánchez i Jordi Fornas, entre d'altres, que "van dipositar la llavor pel que seria la dècada següent".
El comissari, Alex Mitrani, ha explicat que el seu objectiu ha estat realitzar una exposició anual de petit i mitjà format d'aquest període per "reflexionar i revisar autors oblidats i categories i jerarquies heretades", que requereixen d'una nova mirada.
Ha detallat que l'exposició compta amb un primer àmbit dedicat a la psicodèlia i els somnis, un segon apartat que aprofundeix en el nou llenguatge del cinema --batejat com 'Més enllà de la càmera'-- i un tercer espai per repensar els cossos, experiències i comportaments en una desmaterialització de l'objecte.
Amb un cost de 113.000 euros, entre les peces exposades hi ha nombroses "anècdotes i microhistòries" amb peces de vídeo inèdites, com la pel·lícula 'After' --que no es veia des del 1975--.
El director del museu, Pepe Serra, ha destacat que la vocació del museu és "anar pels marges i buscar forats i contradiccions" en el relat artístic d'aquella època.
Aquesta exposició s'emmarca en un projecte de relectura de l'època de la postguerra i segona avantguarda emprès pel museu, el qual al desembre obrirà una sala dedicada a aquelles dècades amb obres prestades per la Generalitat i d'altres adquirides durant els dos darrers anys.
